Si no t’importa, llegeix la meva novel·la i explica’m les teves impressions.
[Al final de la batalla]
Quan el so rugit raja al raig negre, desapareixen les coses que semblen caure aigua a la boira. Vet aquí el món més enllà d’Omniverse, més enllà de la intel·ligència humana.
Hi combaten dos gegants.
Un gra de llum pluja, com una gota de boira, un omnivers. Un món en què l’univers continua fins l’infinit, l’infinit, l’infinit i l’eternitat. A més d’això, un eix temporal etern que es ramifica infinitament des de qualsevol moment. I la creació de formes de vida intel·ligents i el seu potencial en el procés.
L’univers que conté tots aquests mons s’anomena Omniverse. Continua en aquest espai sense fi amb un poder infinit fins a l’infinit.
Però hi ha qui la destrueix. [Desert blanc] és l’entitat que destrueix tot el món. Déus i nucli fosc.
Però n’hi ha d’altres que destrueixen el món on es concentra tot això.
Estan destinats a lluitar per sempre, i no sé quan ni quan van començar. Pot ser només una fracció de la batalla per sempre.
Aquests gegants, anomenats "el front i el darrere", no poden ser percebuts pels humans com a altres habitants omniversaris. Era tan gran i enorme.
Sembla un gegant amb forma humana com una flama carmesina i un gegant amb forma de flama verda en un humanoide.
Ningú sap si és un ésser viu o una màquina. Encara que sigui Déu.
Tot i això, la batalla dels gegants ja ha començat abans de la història de la humanitat i abans del naixement de l’univers i, fins i tot si l’univers desapareix, la batalla continuarà.
Què és un albirament, què condueix un ésser enorme?
Ningú sap què serà al final de la batalla.
És cert que els punys s’han negat l’existència dels uns als altres i s’han conegut, i aquest puny ha eliminat l’omnivers infinit.
Segurament hi intervindran els déus que agafin l’omniversari. Però, Omniverse queda realment al final de la batalla?
Ningú ho farà ara.
[Al final de la batalla]
No comments:
Post a Comment